No estem formats per una sola entitat, som trossets de tot el que ens ha fet arribar fins ací. Com soc fill de la fusió i fill de la meua mare hui els escric en la llengua que van parlar, parlen i parlaran els que van ser la seua família. La meua família junt al riu Xúquer, al Mediterrani que cantara Serrat.
I en aquesta llengua vaig escoltar una vegada a una parella parlar un matí de Divendres Sant després de passar la Macarena, després de passar la seua "bulla", les cirials, la seua gent...allí on alguns acabem petrificats de manera inexplicable, allí, li va dir ella en valencià "Estan bojos aquests sevillans però és que no poden fer una altra cosa que entregar-se" i en girar-se es van topar amb mi ... que amb el meu millor somriure no em va eixir dir res...però ella, em va tocar el braç amb delicadesa adonant-se de la meua situació i llavors, vaig despertar.
Al final del túnel
Hace 1 semana